Documento sin título

 

PERSONATGES IL.LUSTRES

 

Blai Bonet i Rigo (Santanyí 1926 – Cala Figuera 1997).

 

Escriptor. El 1939, amb només 12 anys, va ingressar al Seminari de Palma, on va estudiar cinc anys d'humanitats i tres de filosofia, a més a més d'adquirir una sòlida cultura clàssica. La tuberculosi va marcar la seva vida, li va fer deixar el Seminari i va començar a viure durant temporades al sanatori de Caubet. El 1950 es va revelar com a poeta quan Bernat Vidal i Tomàs va llegir Quatre poemes de Setmana Santa en la tertúlia de Guillem Colom. És llavors quan es trasllada a viure a Catalunya. Durant cinc anys va tenir una secció fixa a la revista Destí i durant dos anys va ser assessor artístic d'Edicions Polígrafa. Per problemes de salut, el 1968, després de 15 anys a Catalunya, torna a Santanyí a viure, on continua el seu treball literari i periodístic.

 

Són obres seves Quatre poemes de Setmana Santa, Entre el coral i l'espiga, Cant espiritual, Et nunc manet in' te, El Mar, Haceldama, Comèdia, Judes i la primavera, Tàpies, testimonis de la pintura espanyola, l'Evangeli segons un de tants, Míster Evasió, Els ulls, La Mirada, El Jove, Nova York, Si jo fos fuster i el teu et diguessis Maria, Pere Pau i Sonets , entre altres.

 

Des de 1987 el col·legi públic de Santanyí porta el seu nom. El 1988 la Universitat dels Illes Balears li va rendir un homenatge; el 1990 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi i aquest mateix any se li va entregar la medalla d'or de la Ciutat de Palma. El 1998 l'Ajuntament de Santanyí el va nomenar fill il·lustre.

 

Rafel Josep Verger i Suau (Santanyí, 1722 – Monterrey, 1790)

 

Religiós. Als 12 anys va sentir la vocació religiosa i va ingressar al convent de Jesús de Palma. El 1747 va rebre la llicència episcopal per predicar i amb 27 anys es va sentir atret pel treball de missioner, per la qual cosa el 1749 va partir cap a Mèxic. Va estar 33 anys al Col·legi de Propaganda Fide de Sant Ferran i el seu treball es va centrar sempre en la defensa dels nadius. Va tenir una gran relació amb fra Juníper Serra.

 

El 1783 va ser elegit bisbe del Nou Regne de Lleó a Mèxic i va posar els fonaments d'una extensa diòcesi. Mentre va ser bisbe va ordenar una nova planificació de la ciutat de Monterrey. Va intentar organitzar l'agricultura com a base per a la subsistència i va introduir a Mèxic algunes espècies mallorquines.

 

L'Ajuntament de Santanyí el va nomenar fill il·lustre el 1949. Des de 1961 un centre escolar de la localitat porta el seu nom.

 

Bernat Vidal i Tomàs (Santanyí 1918 – 1971)

 

Escriptor i farmacèutic. Va estudiar farmàcia a Barcelona i des de 1946 va ser el farmacèutic de la localitat. A més a més de la seva professió, es va dedicar a la investigació històrica i a la literatura. Se'l pot considerar com a pare de molts dels escriptors del municipi.

 

Entre 1958 i 1965 va ser col·laborador habitual de la publicació Santanyí , que ell mateix va ajudar a fundar i durant molts anys va ser el cronista oficial de la localitat. Va tenir una gran influència sobre la poesia mallorquina dels anys 50 i, en especial, sobre Blai Bonet. Tant que fins i tot es parla de l'Escola de Santanyí. Va dirigir obres de teatre, va donar conferències i va participar en congressos. Va ser també comissari d'excavacions arqueològiques, membre del Cos General de Cronistes Oficials d'Espanya i membre de l'Acadèmia de Ciències Històriques de Monterrey i Mèxic, així com Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma.

 

Entre les seves obres publicades destaquen: Consolació, Recull de documents i notícies sobre el santuari de Santanyí, Moros a la costa de Santanyí i el seu temps, Memòries d'una estàtua i La vida en rosa.

 

L'Ajuntament de Santanyí li va dedicar un carrer el 1976 i el 1982 el va declarar fill il·lustre. El 1986 es van crear uns premis de poesia que porten el seu nom.

 

Jaume Antoni Clar i Vila (Santanyí 1845 -1909)

 

Polític. Va influir considerablement en el progrés del municipi de Santanyí, especialment pel que es refereix als avanços agrícoles. Ininterrompudament va formar part del consistori des de 1885 fins al dia de la seva mort, 1909, ocupant els càrrecs d'alcalde, primer tinent d'alcalde, regidor i síndic. En aquests anys es van realitzar importants obres públiques com la construcció de la nova casa consistorial, la capella del cementiri, el rellotge i la campana de la torre. El 1909 l'Ajuntament el va nomenar fill il·lustre.

 

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945)

 

Escriptor i professor. La seva obra literària parteix de la seva identitat illenca per construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1995) i la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona (1994), entre altres. Dels seus llibres, podem destacar Calvari (1992), El batec dels pedres (1995) i Cap de cantó (2004).

 

Com a novel·lista s'ha de recordar la seva trilogia encara no completada sobre la postguerra a les illes. Fins ara han aparegut els dos primers volums: Les llunes i els calàpets (1994) i La mà del jardiner (1999), aquest últim va rebre el premi Sant Joan de novel·la.

 

Durant un temps es va dedicar a la història i fruit d'aquesta etapa van sorgir diversos assajos, el més important dels quals és La població i propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868 – 1920) . En els últims anys han vist la llum diverses antologies poètiques, entre elles La lògica del temps (2002), feta amb suport digital.

 

Antònia Vicens (Santanyí, 1941)

 

Escriptora. És una de les novel·listes catalanes de més ferma i interessant trajectòria. De petita li agradava escoltar la llengua que parlaven al seu poble i atendre a les converses de la gent major. Totes aquestes experiències van donar pas als seus primers relats. És el 1965 que rep el primer reconeixement per la seva obra, quan guanya el concurs literari Cantonigrós amb una recopilació de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura va ser quan el 1967 va aconseguir el premi Sant Jordi amb la seva novel·la 39º a l'ombra .

 

Aquest premi va impulsar la seva carrera literària i, des de llavors, ha publicat nombroses novel·les, en les quals crítica i lectors continuen veient una escriptora tenaç, intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat, els canvis que ha sofert Mallorca durant els últims 30 anys i com han influït en les últimes generacions.

 

A més a més de novel·les com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998) o Lluny del tren (2002), ha publicat llibres de relats i un volum escrit en col·laboració amb Joseph Maria Llompart: Vocabulari privat (1993).

Actualment és presidenta a les Balears de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.