|
Documento sin tÃtulo
El NUCLI URBÀ
Plaça Major
La Plaça Major és el cor del poble, el lloc on es reuneixen
els seus habitants, se celebren les festes i el mercat. L'Ajuntament i
l'església, dedicada a Sant Andreu, són els dos edificis principals d'aquest
espai. Fins al segle XIX un pou públic ocupava el centre de la plaça.
L'església parroquial
Es va començar a construir el 25 de juliol de 1786, quan el rector Nicolau Pons
va col·locar la primera pedra del nou temple. Aquest fet és l'origen que la
festa major de Santanyà se celebri aquest dia. Les obres van durar 25 anys. Es
tracta d'un edifici construït amb pedra de SantanyÃ. Entre els seus múltiples
atractius, com el retaule de les capelles i l'altar major, realitzat per Pere A.
Umbert, cal destacar el monumental òrgan barroc procedent del convent dels
Dominics de Palma, del que va sortir després de la desamortització promoguda pel
ministre Mendizábal. L'ajuntament de Santanyà va comprar la peça, que va ser
traslladada per via marÃtima, desembarcada en Cala Figuera i portada mitjançant
carros fins a l'església. L'òrgan era tan gran que es va haver de modificar
l'edifici per donar-li cabuda. Encara aixÃ, els tres teclats originals no es van
poder instal·lar i només es van aconseguir van col·locar dos.
El campanar va ser construït el 1850 per iniciativa de l'ecònom Oliver de ca
Lluc.
El Roser
Es tracta de la primitiva parròquia i forma part del mateix conjunt
arquitectònic. Construïda durant la primera meitat del segle XIV, d'estil propi
de la transició entre el romà nic i el gòtic, va ser un lloc habitual de refugi
de la població durant les incursions pirates i aquest va ser el motiu pel qual
es va fortificar. Cal destacar especialment la volta de creueria de l'interior
de l'edifici.
El rectorat
És un edifici que té un aspecte de palau rural construït al voltant d'un pati
que té l'entrada a la Plaça Major. La
casa rectoral des de sempre ha estat situada en aquest lloc i va ser reedificada
a la fi del segle XVI pels rectors Bibiloni i Porc. A més de l'arc que dóna
entrada al pati, i que va ser desmuntat al principi del segle XX, cal destacar
una escala de cargol que serveix per accedir a les golfes de l'edifici, que era
on s'emmagatzemava el blat que es recaptava amb els delmes. L'última de les
múltiples reformes d'aquest edifici va descobrir unes taules pintades, com a
element decoratiu, en una de les parets.
L'Ajuntament
Es tracta d'un edifici del segle XIX, construït entre 1879 i 1902, amb disseny
de Joan Guasp i Vicens. Ocupa el mateix espai que l'anterior casa consistorial,
de 1705, de la qual només es conserva l'escut de la vila. Es va inaugurar durant
la festa major de 1902 sota l'alcaldia de Joan Muntaner i Clar. A l'edifici es
distingeixen tres cossos: la part baixa; el primer pis amb una balconada que
dóna a la sala d'actes; i la part alta amb el rellotge (construït per Miquel
Girbent) i la torre amb la campana (inaugurada el 1904). Com a curiositat, cal
destacar que l'escut del poble situat a la façana està coronat amb el sÃmbol de
la república des del mes d'abril de 1931, quan es va destruir la corona de la
monarquia i va ser substituïda pels sÃmbols que han perdurat fins avui.
La Porta Murada
És una torre-porta de les muralles
de Santanyà del segle XVI, quan la vila es va tancar després dels murs per poder
defensar-se millor. Fins fa pocs anys, el seu interior cap a la funció de presó.
Va ser restaurada, per última vegada, el 1987.
S'Abeurador
Situat al final del carrer de la Paz. Aquestes
instal·lacions, construïdes el 1820 (quan es va tancar el pou de la Plaça Major),
eren utilitzades per donar de beure als animals. També es coneix amb el nom de
sa SÃnia, ja que s'utilitzava aquest enginy per treure l'aigua de les seves
profunditats.
|
